ISTANBUL

"Per comprendre millor aquest ambient en blanc i negre recreat una vegada i una altra, que accentua el sentiment de melancolia inherent a la ciutat i que és compartit per tots els seus habitants com un destí comú, s'ha de venir a Istanbul amb avió des d'una ciutat rica d'Occident i submergir-se immediatament als carrers atapeïts, o anar un dia d'hivern al pont de Gàlata, al cor de la ciutat, i veure la gentada que passa per allà vestida amb roba de colors indistingibles, descolorida, grisa, ombrívola. Al viatger que ve de fora li sembla, en un primer moment, que a Istanbul la gent de la meva edat, que contràriament als seus rics i orgullosos avantpassats es vesteixen rarament amb colors brillants, vermells, verds i ataronjats enlluernadors, procuren no cridar l'atenció amb la roba ,com si fos una obligació moral secreta. Evidentment, aquesta obligació moral secreta no existeix, però sí que hi ha una intensa sensació de derrota i fracàs que ha anat caient lentament sobre la ciutat en els darrers cent cinquanta anys, la pobresa i les restes de l'esfondrament poden veure's a tot arreu, des dels paisatges en blanc i negre fins a la roba dels seus habitants."

Istanbul és captivadora, sorprenent i emotiva: amb estàtues colpidores i mesquites inabastables. 

Els seus olors, sabors i perfums són impossibles d'oblidar, per sort.