Això no és Irak

Coooooooooooooooorts!!

ISTANBUL

"Per comprendre millor aquest ambient en blanc i negre recreat una vegada i una altra, que accentua el sentiment de melancolia inherent a la ciutat i que és compartit per tots els seus habitants com un destí comú, s'ha de venir a Istanbul amb avió des d'una ciutat rica d'Occident i submergir-se immediatament als carrers atapeïts, o anar un dia d'hivern al pont de Gàlata, al cor de la ciutat, i veure la gentada que passa per allà vestida amb roba de colors indistingibles, descolorida, grisa, ombrívola. Al viatger que ve de fora li sembla, en un primer moment, que a Istanbul la gent de la meva edat, que contràriament als seus rics i orgullosos avantpassats es vesteixen rarament amb colors brillants, vermells, verds i ataronjats enlluernadors, procuren no cridar l'atenció amb la roba ,com si fos una obligació moral secreta. Evidentment, aquesta obligació moral secreta no existeix, però sí que hi ha una intensa sensació de derrota i fracàs que ha anat caient lentament sobre la ciutat en els darrers cent cinquanta anys, la pobresa i les restes de l'esfondrament poden veure's a tot arreu, des dels paisatges en blanc i negre fins a la roba dels seus habitants."

Istanbul és captivadora, sorprenent i emotiva: amb estàtues colpidores i mesquites inabastables. 

Els seus olors, sabors i perfums són impossibles d'oblidar, per sort.

Principis

"D'una banda em feien sentir que la vida que quedava al marge de les fotografies era molt més divertida, i de l'altra m'oferien la il·lusió que la felicitat era la sensació de seguretat compartida amb una família, amb un grup, i un bromejar continu i tranquil."

Em dic Ada i sóc de Barcelona. 
Avui dia 20 de gener començo a escriure, i tot i que encara no sé ben bé com, sé quines coses vull dir:

M'agrada viatjar. Trobar petits forats en diferents indrets i poder endinsar-m'hi. Fora de casa és quan més em sento jo mateixa: quan més assaboreixo la vida. 
He viatjat força i no em puc queixar, però els diferents mitjans (que tant ens manipulen) fan que el món dia a dia m'ensenyi diferents paratges per conèixer. 

Com tothom, tinc algun somni per complir. Però no vull que viatjar sigui un somni: vull integrar-ho a la meva vida. Així doncs, això comença i espero que no s'aturi. 

Súnion (Σούνιον)